Name: Quadern de Mèxic: De chilanga a regiomontana (en Catalán)
SKU: 43454612
Price: 485.21 MXN
Availability: InStock
Author: Eulàlia Lledó Cunill
ISBN: 9788475849461

portada Quadern de Mèxic: De chilanga a regiomontana (en Catalán)

Quadern de Mèxic: De chilanga a regiomontana (en Catalán)

Formato

Libro Físico

Autor

Eulàlia Lledó

Editorial

Laertes editorial, S.A.

Colección

Laertes Català

Año

2014

Idioma

Catalán

N° páginas

143

Encuadernación

Tapa Blanda

ISBN13

9788475849461

Editado en

España

Categorías

México
Literatura de viajes

Quadern de Mèxic: De chilanga a regiomontana (en Catalán)

Eulàlia Lledó (Autor) · Laertes editorial, S.A. · Tapa Blanda

Libro Nuevo Importado

Envío: 10 a 14 días háb.

$ 808.68$ 485.21

-40%

Costos de importación incluídos en el precio ✅

Libro Nuevo

Última Unidad

$ 485.21

Llega entre el 18 Sep y el 25 Sep a CUAUHTÉMOC, Ciudad de México. Seleccionar ubicación

Agregar a lista de deseos

Reseña del libro "Quadern de Mèxic: De chilanga a regiomontana (en Catalán)"

L’última setmana de novembre i la primera de desembre de 2013, l’autora va anar a Mèxic invitada pels tribunals electorals de la Ciutat de Mèxic i de Monterrey. Això va fer que sojornés en aquestes dues ciutats una intensa, assolellada i plena de ventures quinzena. El llibre que teniu a les mans recull les impressions d’aquesta tímida però meravellada aproximació i és un homenatge ple de gratitud a Mèxic i a l’estada.A Mèxic DF.De moment, no em calen taxis. Estic més contenta que unEncuadernación: Rústica , gínjol amb la meva flamant targeta de metro de plàstic recarregable. Cada viatge, amb tants transbords com vulgui, costa 3 pesos = 0,17 €! I el metro passa rabent cada mig minut. És prou net, i el sistema de transbord, senzill.Indiscutiblement, la divisa que agermana els conductors de peseros [autobusos urbans] és: «Abans mort que no que em passin». Això els obliga a anar a tota castanya, a engegar rabents, a passar d’una marxa a l’altra fent espantoses estrebades als enormes canvis, a parar en sec i, sobretot, a agafar els revolts amb una mena de gosadia desimbolta i una mica derrapant. Malgrat això, sempre que vaig agafar un pesero, m’hi vaig sentir molt ben acompanyada i confortable, fins i tot quan no hi havia seient lliure i em tocava anar agafada (com una paparra: m’hi anava la vida) a la barra de prop de l’entrada, perquè el fet que vagin a tota bufa no implica que algun cop tanquin les portes; sempre les duen obertes de bat a bat. De tota manera, tant al metro com al pesero, gairebé sempre seia; si no hi havia lloc, algú me’l cedia. No vaig acabar d’escatir mai si era per vella o per blanca.