Considerat sovint per la crítica com el llibre de Maragall més compromès amb el nacionalisme català, Visions&cants és, però, molt més que un volum de poesia al servei d'una ideologia. Publicat l'any 1900, els poemes del recull s'estructuren en tres seccions: "Visions", "Intermezzo" i "Cants". En la primera, "Visions", a través de cinc personatges del passat historicolle- gendari, Maragall reflexiona sobre l'eternitat com a càstig de Déu als pecats dels homes. Les peces d'"Intermezzo" mediten sobre una festa o un moment d'intensitat especial en el transcurs de l'any, i ofereixen, en definitiva, un retrat del pas del temps. Per acabar, els poemes agrupats en "Cants" ens conviden a estimar la vida més propera, fins i tot l'hedonisme de l'instant, en contraposició als sentiments èpics que, arran d'esdeveniments històrics dramàtics, desvetlla la presència de la mort.