Les dècades dels vint i dels trenta, a Catalunya, són percebudes comun període d'intensa efervescència social. L'ànsia col·lectiva perdibuixar una societat més lliure de l'opressió política, social ireligiosa, conjuntament amb el substrat llibertari de les classespopulars i el contacte amb les idees de l'individualisme anarquista,van propiciar el sorgiment d'una ideologia renovadora que preteniasuperar el concepte de revolució, entès com a producte de la lluita de classe, i ubicava la seva utopia en el terreny personal de la vidaquotidiana. La transcendència d'Ética-Iniciales (1927-1937) rau en lacreació i difusió d'un discurs, radical i iconoclasta, en defensa del'alliberament sexual, com a símbol d'aquest intent de construcciód'una nova moral, d'una nova societat en la qual els individus lliures són els responsables de les seves pròpies accions i idees.