En Cristian té setze anys i, des de la mort del seu germà bessó, s’ha allunyat mot dels amics de classe i de la família. Passa el temps lliure sol, llegint poesia i escoltant amb el seu I-pod cançons tristes en els llocs més insòlits. Un d’ells és el cementiri de Teià, el poble on viu. Un capvespre, llegint Lord Byron, veu com s’acosten al cementiri tres joves forasters, dues noies i un noi vestits de negre amb una flor violeta a la solapa i la cara pintada de blanc. L’amenacen i l’intenten fer fora, en Cristian sense saber massa perquè s’hi enfronta. Els tres joves formen part d’una ordre especial, “l’ordre pàl•lida” i es dediquen a passejar-se pels cementiris intentant agermanar-se i comunicar-se amb els difunts més cèlebres de l’indret. En Cristian atret per aquesta ordre es sotmetrà a les proves d’iniciació. Arriba l’estiu, l’ordre decideix viatjar per Europa i visitar els cementiris més importants, les coses comencen a fallar, una de les joves mort assassinada...