la comunitat jueva de ferrara és sotraguejada, a la fi dels anys trenta, per les llei racials del govern feixista. temps després, el narrador evoca el lent pas de la infantesa a la maduresa enmig del trasbals que va dur el benestar burgès a la crua persecució. un procés de creixement que seria marcat per la presència encegadora, en el límit entre l`amistat i l`amor, d`una noia, micòl finzi-contini, el personatge més suggestiu de giorgio bassani. retrat d`itàlia, retrat del feixisme, retrat de la comunitat jueva, la recreació de ferrarra que bassani fa a el jardí dels finzi-contini -transportada amb èxit al cinema per vittorio de sica en una versió tan bella com infidel- és un gran monument al passat, una exclamació de solitud davant la inevitable desaparició del record en l`oblit col·lectiu i individual. i és també, sobretot, una novel·la que colpeix delicadment, profundament, el lector.