En algunes de les llegendes que aquí es transcriuen hom encara hi pot percebre el color i l’olor d’una circumstància que va permetre que es forgés un geni català, un ser català: el de la Catalunya Nova, no divers, però sí diferent del ser català de la Catalunya Vella. I si hi ha un espai que permeti distingir aquestes dues maneres del ser català, és precisament en la cultura popular on hom el pot reconèixer, i la llegendística no podria contradir-ho pas.