Soc de la ciutat de Haifa, pero gairebe no recordo la llar de la meva infancia. Puc veure la zona on jugava de petita, pero de casa nostra nomes en recordo lescala. Sem van endur amb quatre anys, i no vaig tornar a veure Haifa fins molt temps despres. Vaig tornar a la meva ciutat vint-i-un anys mes tard, el 29 dagost de 1969, quan el camarada Salim Issawi i jo vam expropiar un avio imperialista i vam tornar a Palestina per retre homenatge al nostre pais ocupat i per mostrar que no haviem abandonat la nostra patria. Ironicament, lenemic israelia, impotent, ens va escortar amb els seus avions francesos i americans.Leila Khaled es una mes de les milers i milers de palestines que han crescut entre locupacio militar israeliana i la resistencia palestina, i que al llarg de la seva vida han hagut de decidir, sense gaires opcions, quin cami prenien, assumint-ne totes les consequencies.El seu pas a la lluita armada, i la participacio en operacions destinades a cridar latencio del mon davant lopressio invisible que patia Palestina, com el segrest davions, lhan convertida en un personatge molt conegut. Estimada, apreciada i admirada per generacions de palestines i solidaries darreu del mon; i temuda, odiada i criminalitzada per les defensores del sionisme i les seves aliades internacionals.El llibre Leila Khaled, el meu poble viura sescriu lany 1971 i sedita lany 1973, a partir de les converses que George Hajjar mante amb Leila Khaled.Jo sabia que hi havia de jugar un paper: em vaig adonar que la meva missio historica era com la dun guerrer en linevitable batalla entre opressors i oprimits, explotadors i explotats. Vaig decidir convertir-me en una revolucionaria per poder alliberar el meu poble i a mi mateixa.