Fins ben entrat el segle xx, la poesia fou el gènere dominant en la literatura catalana insular. Malgrat alguns intents més propers a la prosa costumista que a un projecte novel·lístic, caldrà esperar fins a la postguerra perquè s’enceti un procés narratiu ambiciós, amb les obres d’autors co m Llorenç Villalonga o Blai Bonet. Els canvis socioeconòmics, polítics i culturals dels anys seixanta motivaren l’apari