"Sento les veus de milers d’ombres. Sento les seves rialles: les rialles dels morts, i tambe les dels vius que tanmateix son tan lluny que nomes llancen ombres sobre els meus records. Hi ha moltes formes que no reconec. Se’m confonen en la ment, s’han deixatat amb altres formes i han configurat una massa amorfa tot i que pintoresca, d’on s’eleva a traves de les estibes de temps passats una flaire intensissima que em persegueix fins aqui: la flaire d’un lila blanc. I uns sons obsessius em criden pel meu nom: per exemple, el grinyol del tramvia [...]. La meva Lwow! Meva, tot i que no hi vaig neixer, no us ho pensessiu pas! De calculs minuciosos se’n despren que, comptat i debatut, vaig viure-hi divuit anys. No gaires, si tenim en compte que, amb rao o sense, soc considerat un lwowia de soca-rel." A "La meva Lwow", llibre de memories i retrat unic d’una epoca perduda, escrit el 1946 a Nova York, l’autor evoca amb una barreja singular d’humor i ironia els llocs i els habitants de la ciutat on va viure la infancia i l’adolescencia i on es va formar com a escriptor.