«Isaak Bàbel escriu aquests relats al llarg de la seva carrera literària, entre els anys 1915 i 1930 –explica Ricard San Vicente a la “Nota sobre l’obra” inclosa en aquest volum–, intercalant aquestes petites peces escrites en primera persona amb la resta de la seva obra. A banda de dos textos pròpiament autobiogràfics, aquest volum aplega el cicle que Isaak Bàbel va voler publicar amb el títol d’Història del meu colomar; un conjunt de relats amb què l’autor es proposava recrear el seu temps i fer un esbós de l’incipient món soviètic, rus i jueu on li va tocar viure. […] Els textos van aparèixer en diverses revistes, i se sap que l’autor volia lliurar el llibre ja acabat el 1939. Però els serveis de l’NKVD van arrestar Isaak Bàbel el 15 de maig d’aquell mateix any i van requisar-li tots els manuscrits. Amb la desaparició dels textos i l’assassinat de l’autor, continuarà sent sempre una incògnita si és una obra acabada o no. […] El que avui veiem n’és l’últim esborrany, un exemple del joc narratiu i verbal que l’autor ens volia oferir.»