Obra finalista del Premi de poesia Benet i Ribas - Premis Recull 2011. Amb una dilatada experiencia literaria, Civit construeix el poemari com un joc en que la vida es una ficcio, un conjunt de ficcions, un joc de miralls que s'obren per mostrar les llums i les ombres de la realitat i la ficcio, de tal manera que les paraules esdevenen el millor mecanisme per omplir els buits insondables del mon, els abismes existents entre el nostre propi jo (un nosaltres, en plural) i el mon.