«Sense fer soroll, es va acostar a la porta. Cap rastre que l?haguessin forçat. [...]Tan suaument com va poder, va pujar les escales del porxo de l?entrada, serrava les dents amb força a cada cruixit dels taulons. Es va aturar al capdamunt i va parar l?orella per captar qualsevol remor. Encara no li arribava cap so de l?int erior. Va aguantar-se la respiració. A poc a poc, va fer passar els dits tremolosos pe