Viure amb ella és un suplici, és com viure amb un rap. Quina mena de conversa tindries amb un rap? Doncs la mateixa que tinc jo amb la meva germana. Ben pensat, és més aviat un lluç, que els raps no tenen espines i fan de bon menjar, en canvi ella punxa i no hi ha qui se lempassi. A més, els pares la protegeixen i totes les culpes del que li passa em cauen a sobre, sense adonar-se que, protegint-la, no espavilarà mai.