El lloc comú sobre escriure des de les entranyes és en aquest més rellevant que mai. I és que el dietari recull les vivències i reflexions de Garcia Garay durant el mes de convalescència que va passar tancada a casa i amb l’autonomia limitada. En l’àmbit personal també pretenia “omplir d’alguna manera” el buit físic i emocional que l’operació li havia deixat. I és que Garcia Garay ha volgut plasmar “els estralls” de la malaltia en una dona d’edat mitjana com ella. Dos mesos de convalescència, el primer dels quals gairebé no es podia ni moure, asseguda davant d’un mateix paisatge, la van portar a escriure diàriament sobre el buit. Un acte d’escriptura que acabaria convertint-se en dietari.