D’una sola branca, de la poeta Susanna Rafart, es caracteritza per la intensitat del pensament i de les imatges i per la qualitat formal del vers i el poema. El poemari presenta el recorregut metafòric d’un caminant a través d’una natura boscosa i freda, presidida per la mort i pels records. Vell xiprer que t’escapces en negror vulnerada, nit sobre nit del teu dolor gebrat: ¿on has llançat l’aixada del teu signe?, ¿fins quan seràs mudança del silenci? Camino la teva ombra desolada, trepitjo els gàlbuls ara oberts per l’aire, segrego verda soledat callada. Per tu i per mi, l’atzar fou trena amarga.