L’espiritisme català esdevé, del 1860 al 1939, un dels moviments socioreligiosos rupturistes més destacats d'Europa. En aquest llibre es mostra la manera com, a partir de tècniques associades a usos extàtics del cos –el trànsit mediúmnic–, amplis sectors subalterns de la societat catalana ordenen un sistema conceptual integral que abraça projectes socials i culturals emancipadors.