«Les coses belles que escriuríem si tinguéssim talent estan en nosaltres, indistintes, com el record d’una melodia que ens fascina sense que puguem retrobar-ne el contorn», escriu Proust a Contra Sainte-Beuve. I en aquesta obra, així mateix, l’autor començava a recordar aquella melodia que havia d e convertir-se, anys després, en el cèlebre A la recerca del temps perdut. Sota la forma d’una conversa amb la ma