La gosadia de posar veu als silencis i assaborir les olivetes negres.Preparau-vos per contemplar la nuesa inesperada d'aquest recull de poemes. Vivències, emocions i conclusions intangibles.Cada gest escrit aquí està amarat del propi viure i del propi sentir. Alhora, el meu desig és que, des de cada poema i dibuix, neixi un pont fins a vosaltres i, des d’allà, li creixin ales per fer nous camins de significats universals. Compartim la gosadia de posar veu als silencis i assaborir les olivetes negres que suquen el cel. I, malgrat que algú ens pinti de mentida un bes, permetre que la llum ens travessi els ulls i poder dur a les mans el primer batec.