Arribo a l'escola i em trobo la porta oberta...La Dèlia, no és al seu lloc al costat de la porta com sempre. Damunt de la taula hi ha el cafè amb llet sense tastar. Miro cap a les escales i, aleshores, la veig... Es com si dormis, però fa cara d'estar molt més lluny... Al seu costat trobo un botó, me'l poso a la butxaca, i penso, no em pregunteu perquè, que la Dèlia no s'ha mort, que l'han assassinat.